Cinc vins catalans, dos d’ells escumosos, entre els millors del món
Fins
a 109 vins catalans han obtingut 90 o més punts als premis Decanter.Els
escumosos de la DO CAVA, amb 31 vins, són els més nombrosos, seguits de
la DOQ Priorat amb 26 vins i la DO Terra Alta amb 13 vins
per Ramon Roset dimecres, 23 de setembre 2020 - 08:57h
VADEVI
Finca Grans Muralles | Família Torres
Els prestigiosos Decanter World Wine Awards 2020 han fet públic els seus resultats. Durant
el mes d’agost, 116 dels millors experts en vi del món, inclosos 37
Masters of Wine i nou Master Sommeliers, van tastar 16.518 vins sota
estrictes pautes de seguretat Covid. Aquest jurat va atorgar 50 mencions
Best in Show, 178 medalles de platí, 537 medalles d’pr, 5.234 medalles
de plata i 7.508 medalles de bronze.
En el palmarès dels premis hi apareixen puntuats poc més de 300 vins catalans, 47
dels quals han estat puntuats entre 83 i 85 punts, són els que la
revista Decanter considera com a Recomanables, 149 han estat puntuats
entre 86 i 89 punts, són els de categoria Bronze, 91 han estat puntuats
entre 90 i 94 punts, són els de la categoria argent, 13 han estat
puntuats entre 95 i 96 punts, són els de la categoria Or i 5 han
assolit una puntuació de 97 punts, són els de la categoria Platí. Un
d’ells ha estat guardonat amb la menció “Best in Show”.
El cinc vins que han encapçalat la llista de vins catalans amb 97 punts són els següents:
Grans Muralles 2016
del celler Família Torres de la DO Conca de Barberà, que a més ha estat
distingit amb la menció “Best in Show”, que només han rebut 50 vins
d’arreu del món.
Mas de la Rosa Vi de Finca 2017 del celler Vall-Llach de la DOQ Priorat
Doix Costers de Vinyes Velles 2016 del celler Mas Doix de la DOQ Priorat
Rabetllat i Vidal Gran Reserva Brut Nature 2015 del celler Ca N’Estella de la DO CAVA
III Lustros Brut Nature 2012 del celler Gramona de l’agrupació Corpinnat
Els vins procedents de l’estat espanyol són els que han guanyat més medalles de platí amb un total de 20, entre ells els 5 vins catalans citats.
Podreu trobar totes les puntuacions dels DWWA fent click aquí.
Xevi Xirgo: ‘Puigdemont encara és el parallamps de Catalunya’
Entrevistem el director del Punt Avui, autor, juntament amb Carles
Puigdemont, del llibre 'M'explico' · Avui es posa a la venda el segon
volum
Foto: Quim Puig / El Punt Avui
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Avui surt a la venda La lluita a l’exili, el segon volum del llibre M’explico, que Xevi Xirgo (director del Punt-Avui)
ha escrit amb el president Carles Puigdemont. El projecte és d’una
ambició extraordinària i obre la porta a una mirada molt íntima no
únicament del personatge, sinó de la manera com es fa la política, una
mirada que atreu el lector. Amb motiu de l’aparició del primer volum
VilaWeb va entrevistar el president Puigdemont;
i ara, amb motiu de l’aparició d’aquest segon volum entrevistem l’home
que ha fet de notari dels temps més convulsos de la política catalana,
Xevi Xirgo.
—Pucdir-vosqueaixòqueheufetésmoltdifícil?
—Més que difícil jo diria que és complicat. No sé si diria difícil. Les
circumstàncies han estat difícils, increïblement difícils, però per a mi
ha estat més aviat un privilegi. Com a periodista.
—Peròparlemdemilpàginesescritesiunesquantesmésquenos’hanarribatapublicar…
—Potser hi ha unes dues-centes pàgines més que al final han quedat fora
però per motius editorials: eren repetitives o ja no aportaven gaire més
cosa i calia controlar l’extensió. Podríem dir que eren les pàgines
complementàries…
—Bé,deixem-hoqueheuescritmilpàginesiheumogutunaquantitatenormededocumentació.Comhaanataixò?
—He descobert que tinc disciplina, ordre i constància. I no ho sabia.
Per a fer el llibre he estat metòdic perquè, si no, era impossible de
fer-lo: s’ha fet en directe. Eren converses cada quinze dies o cada mes a
tot estirar, per a repassar els fets que anaven passant en el moment
que passaven. I aleshores havia d’arribar a casa i transcriure les notes
o l’enregistrament, perquè, si no, passat el temps, simplement no
podria reconstruir-ho amb fidelitat. I no volia refiar-me de la memòria.
Era massa perillós fer-ho.
—Perònosónlesconversesiprou.Tambéhihamoltadocumentacióaremenar.
—Sí, també. No sempre, però també.
—HihaunmomentqueexpliqueuquearribaunacaixaqueelpresidenthaviadeixataPalau…
—Sí. Va trigar mesos i va ser molta feina perquè en aquest cas concret
vaig haver de contrastar amb el president Puigdemont què era cada cosa
que hi havia dins aquella caixa i a quin període corresponia.
—Dequivaserlaideadeferunacosaaixí?
—Meva. Vaig ser jo qui va fer la proposta.
—Icomvanàixerlaidea?
—Quan Carles Puigdemont va esdevenir president de la Generalitat alguns
periodistes, companys meus del Punt Avui, van escriure uns quants
llibres explicant qui era aquell home que, en definitiva, era conegut a
Girona però poc a la resta del país. A mi també em van oferir de fer-ne
un i no m’hi vaig veure amb cor. Però la idea se’m va mantenir al cap. I
vaig pensar que potser sí que podia documentar una presidència que
aleshores no sabia –ni jo ni ningú– que seria tan transcendental. Quan
feia un mes que era president, li vaig explicar el projecte, li vaig
demanar si ho acceptava i em va dir que sí.
—Imaginequeambcondicions…
—És clar. Per totes dues parts. Jo necessitava una transparència
completa i ell lògicament havia d’autoritzar-ne la publicació en el
moment que considerés oportú.
—Hededirquenoconecmassahistòriessemblants,tretdelfamósllibrefruitdelarelacióentreBenBradleeiJohnKennedy.Totsdoserenamicsd’abansdeserpresidentidirectordelPost.Bradleevadocumentariprendrenotesdetotdurantcincanys,desqueKennedyvacomençarlacampanyaelectoral,ihovapublicardeuanysdesprésdelamortdelpresident.AlpròlegexplicaqueKennedylivadirqueeraunprojecteinteressantperquèlagentsobretotvoliasabercomeraelpresidentdeprop.ComéselpresidentPuigdemont? —Jo l’he vist en un moment molt complicat però sempre convençut
d’allò que fa. Sap que té un encàrrec i el vol fer; diu: ‘Jo vinc a fer
la independència; si no fos per això no m’hi hauria posat.’ En algun
moment va tenir l’oportunitat de no continuar. Però té una gran
consciència històrica, una mirada històrica que em fa la impressió que
hi ha gent, al seu voltant i tot, que no l’acaba de copsar.
—Icomapersona?Enaquestsegonvolumfalaimpressióqueaneumésafonsenelsaspectespersonals.
—Sí. El primer volum és més polític, més dietari, hi ha més fets. El
segon, també per la manera com es va fer i les circumstància de l’exili,
és més íntim. Hi ha més conversa entre nosaltres dos i hi ha moments en
què m’interesso molt per com ho viu. Els dos llibres s’han de llegir
junts per a fer-se’n una visió completa.
—Heuviscutmomentsmoltcomplicatsalseucostat.
—Sí. Per les circumstàncies. Ha estat així.
—Al’exilielspitjors?
—Crec que un dels més difícils van ser després del Primer d’Octubre,
entre el 10 d’octubre i el 27 d’octubre de 2107. Aquells dies van ser
d’una intensitat i una duresa com no s’ha vist mai. De vegades em deia
que tenia deu minuts i jo anava a Palau o a Canonges a enregistrar les
seves impressions. Era un privilegi viure allò, però vaig patir molt
també. Aquella tensió és molt difícil d’esborrar del meu cap. És
aleshores quan ell escriu al seu dietari, de puny i lletra una frase que
em va impactar: ‘Em sento el parallamps de Catalunya.’
—Hoera?
—Crec que ho era i ho és. El president Puigdemont continua essent el
parallamps de Catalunya. Continua aguantant tota la tempesta. Fins i tot
la busca, no pas a nivell personal sinó polític. En l’àmbit judicial i
amb els seus constants viatges ha anat a buscar una tempesta que se’l
podia emportar literalment, amb un gran cost personal, però que era
necessària per a avançar políticament. I jo he vist de prop com
aguantava.
—Peròal’exilitambéhihahagutsituacionsmoltcomplicades…
—Hi ha dies molt forts a l’exili, sí. Els primers dies a Bèlgica, per
exemple. On ens instal·larem? Què farem? I evidentment l’entrada a la
presó a Alemanya. Jo vaig poder entrar a la presó de Neumünster,
acompanyant la seva dona, la Marcela, i en Jami. I serà molt difícil,
molt, que aquella escena se’n vagi de la meva retina.
—L’exili,enqualsevolcas,ésunboncombatdeboxa:lipeguenmolt,peròellpegamoltfort.
—Tu diràs! Hi ha moments fantàstics, de victòria. La sortida de la
presó, l’entrada finalment al Parlament Europeu, sí, sí. I abans també,
eh! El Primer d’Octubre és una victòria enorme i una alegria
indescriptible malgrat la duresa de tot allò que passa. És clar que sí.
Foto: Quim Puig / El Punt Avui
—Aquestsegonvolumqueavuisurtalavenda,quètédeparticular?
—El primer, com deia, es va fer en directe però aquest és més difícil
per les circumstàncies. Anar a Barcelona no és anar a Waterloo o Berlín,
a qualsevol altre lloc per tot Europa. Per tant, les circumstàncies de
tot són diferents. Però continua havent-hi la voluntat de concretar
sobre els fets que passen en el moment que passen. Narrativament, a
voltes hi ha gent que no ho entén…
—Noenténquè?
—Doncs que pot passar que en un moment determinat ell pensi una cosa i
unes pàgines més endavant en pensi una altra i això és perquè ha canviat
d’opinió. El llibre no ha estat embellit ni retocat a posteriori; per
això passen coses com aquesta, que precisament crec que són les que li
donen valor.
—Nos’hatocatres?
—No. D’allò substancial res.
—Hihahagutcaptemptacióenaquestaspecte?
—No. Hi ha hagut una lectura prèvia i molt detallada dels advocats, que
tothom pot entendre que és normal, però el president Puigdemont no hi ha
tocat res. I encara més: el va llegir molt poc abans de la publicació.
—Dedebò?
—El va llegir a començament d’aquest any. És a dir, quan ja anava cap a la impremta, com qui diu.
—I?
—Em va dir que havia patit molt llegint-lo. Que havia reviscut moments
que tenia aparcats. I em va dir que no en sortíem gaire ben parats. Ell
tampoc.
—S’hacreatunacertapolèmicaambaixòdelfragmentscensurats…
—Això parteix de la lectura d’un llibre que es diu ‘Els homes’,
d’Angelika Schrobsdorff, que precisament va publicar la Campana i que jo
estava llegint a finals de l’any passat. És una novel·la censurada a
Alemanya i que quan s’ha publicat en català ha incorporat les parts
censurades però distingint-les perquè el lector sabés que era allò els
lectors originals no havien pogut llegir. Vaig treure la idea d’allà. El
recurs era interessant…
—Peròperquèheuoptatperaquestesratllesennegre?
—Perquè vivim en una anomalia i així queda claríssim. Reflectim a la
perfecció les circumstàncies que vivim. En un país normal i en un temps
normal no hauríem de patir pel fet de dir aquest nom o aquell. Algú es
creu, però, que ací ara es pot dir tot i que no tingui conseqüències? De
debò?
—Quèenpenseudelagentques’haindignatperaixò?
—Algunes reaccions les he trobat un divertiment, sincerament. Hi ha gent
que sembla que no sàpiga on vivim. Qui no ho ha entès és perquè no ha
volgut entendre-ho.
—Harestatresimportantforadelllibre?
—No. Diria que no.
—ComheucompaginatlavostrafeinadedirectordelPunt-Avuiambaquesta?
—Ha tingut complicacions, no ho negaré pas. No sempre va ser una cosa
fàcil. Però l’actual propietari i periodista, Joan Vall i Clara ho va
entendre a la perfecció i sempre em va dir que havia de continuar
fent-ho, que això acabaria essent un llibre important. Però…
—Però?
—Però jo vaig haver d’ensenyar al meu cervell a separar les dues feines
que feia a la vegada. Hi ha hagut dies que he vist com alguns altres
diaris publicaven temes que jo ja sabia però que no podia fer servir al
diari que dirigeixo. Senzill no ho era, tampoc.
—Quandecidiudepublicar-ho?
—La veritat és que al principi no hi havia cap idea concreta, jo anava
escrivint. Quan ja feia dos anys que escrivia va ser quan vaig anar a
veure Isabel Martí, l’editora de la Campana, per primer cop i en va
poder llegir algunes coses. I em va ajudar molt. A entendre allò que jo
mateix feia. A entendre el meu paper. Martí va ser clau.
—ImentrestantelpresidentPuigdemontencaranohollegia?
—No. Hi confiava. Com he comentat abans, no és fins fa pocs mesos que s’ho va mirar.
—Hiconfiavaperl’amistatd’anys,entenc. —I confiava que jo estava fent una feina professional.
—Comusvauconèixer?
—A començament dels anys vuitanta, quan ell ja treballava al Punt, vaig
entrar també al diari i vam començar a parlar. I quan ell va plegar del
diari, el 1992, vam continuar parlant. Fins ara.
—Algundiausvauaturarapensarqueaquellvellamicdesobteeraelpresident?
—Va ser molt divertit. Un dia, sí. Jo li vaig dir: ‘Ostres, és que tu
ets el president!’ I ell em va respondre: ‘Ostres, és que tu ets el
director!’ Ni l’un ni l’altre no ho hauríem pensat, quan ens vam
conèixer, que ho seríem. Ni president ni director.
—ElfetqueelpresidentPuigdemontsigaunperiodista–ellreivindicaqueencarahoés–ussemblaquehafetmésfàcilomésdifícilescriureaquestllibre?
—Més fàcil. Sens dubte. Ell entenia això que feia jo. No estic segur que cap altre polític en fos capaç.
—Elprimervolumésalcarrerfasetmanesambungranèxit.Ushansorprèsalgunesreaccions?Ushasorprèsqueesfaçaservirper alpim-pam-pumpolític?
—La meva sensació és que s’ha entès bé, que els lectors l’han entès bé.
El president Puigdemont insisteix sempre que s’ha de llegir sencer i que
és una mala pràctica agafar frases d’aquí i d’allà i treure’n
conclusions. Però no pots evitar que algú ho faci.
—Essentperiodistestotsdos,jadevíeuserconscientsqueescriusallòquepotsperòlagentllegeixallòquevol…
—Això mateix. Però vull deixar clar que estic molt satisfet del
resultat. La gent que em parla del llibre, a les presentacions o pel
carrer, l’ha entès molt bé i ha sabut fer la lectura crítica que volíem
que fes. És molt satisfactori
—Vivimtempsmoltcomplicatsperalperiodisme.Quinalliçón’heuextretd’aquestaaventura?
—Tinc la sensació que he fet una marató. Que he compaginat dues
especialitats: la dels cent metres, que és el dia a dia del periodisme
d’un diari amb la marató que és un llibre. I m’hi he sentit molt còmode,
certament. Escriure ‘M’explico’ m’ha donat una gran perspectiva. He
après que per entendre la realitat s’ha de mirar amb els llums llargs,
més que no pas amb els curts.
El director de Casa Seat
defensa que "la mobilitat privada és una necessitat que tindrà una vida
molt llarga", encara que sosté que conviurà amb altres models
El director de Casa Seat, Gabriele Palma | Àngel Bravo
Casa Seat és "un regal per a la ciutat de Barcelona". El seu director, Gabriele Palma,
té clar que aquest espai "és una gran oportunitat d'aprenentatge"
perquè barreja continguts molt diferents. Si bé Seat ja no es presenta
com a un fabricant de cotxes, sinó com a un operador de mobilitat,
la seva llar a la capital catalana encara va més enllà. Amb més de
2.600 metres quadrats d'espai i situats en el cor de la ciutat comtal,
combinen els ingredients de la mobilitat present i del futur amb els
culturals i gastronòmics, compten amb una zona de coworking, un
espai d'exposició i un laboratori d'idees. Palma, que va ser director de
màrqueting a Seat durant tres anys llargs (2015-2108), rep VIA Empresa
pocs dies després de la posada en marxa de Casa Seat, ajornada per la covid-19, en un espai que aporta calma alhora que energia i on també el FC Barcelona hi
té la seva pròpia zona acompanyant les últimes novetats de la
companyia. "Els valors de competitivitat que comporta un equip fort,
històric i guanyador com el Barça es combinen perfectament amb els
nostres valors".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs totes les nostres històries al teu correu i avantatges exclusius per a subscritpors
Què és Casa Seat i amb quin objectiu neix?
Casa Seat és el resultat d'un recorregut que hem fet al llarg de
molts anys i on Seat vol identificar-se amb la ciutat de Barcelona i amb
el territori. Veiem la mobilitat del futur com un concepte que és part
d'una visió compartida amb la ciutat i amb altres empreses. Hem
plantejat fer un regal a la ciutat de Barcelona, on vam néixer fa 70
anys, que ens inspiri tots els dies. Parlem d'un concepte de
co-creació de la mobilitat del futur, però també de cultura, d'art,
d'estil de vida, de tendències... i amb continguts que s'ofereixen a la
ciutadania de Barcelona o que vingui a visitar-la. Quin públic espereu que vingui?
Tots els públics són interessants, però ens interessa especialment
qui tingui curiositat o interès de cara a la mobilitat del futur per
activar grups creatius que puguin ajudar a pensar el futur de la
mobilitat.
El director de Casa Seat en la planta baixa de l'edifici | Àngel Bravo
Què representa Seat per a Barcelona i Barcelona per a Seat?
Seat continua sent l'única empresa espanyola de mobilitat. Tenim tant
el centre de disseny com l'R+D situats a Espanya. Això té moltes
implicacions perquè, d'una banda, els nostres dissenyadors s'inspiren en
el dia a dia de Barcelona, com la llum, que té molt impacte en les
línies creatives i de disseny. Tenir un R+D a Espanya significa que
treballem des del principi de cada projecte amb molts partners que són espanyols i això genera un impacte molt important. La setmana passada, Seat va anunciar una inversió
de 5.000 milions d'euros en 5 anys destinats a R+D, al nou model de
Cupra i a la mobilitat del futur. Què representa aquesta inversió?
És una inversió molt important per desenvolupar la mobilitat futura,
sobretot en tema de sostenibilitat i de mobilitat elèctrica. Això tindrà
un impacte a escala d'economia local i més enllà. Seat continua sent el
primer exportador industrial, som l'empresa del nostre sector que més
inverteix en R+D i, per tant, això ja fa que siguem un motor de
l'economia i una referència. No hem de tenir por a compartir, a explicar
qui som i que la gent ens vegi com a accessibles i, per això, Casa Seat
és un espai per compartir, per explicar i per co-crear les línies de la
mobilitat del futur.
"Casa Seat és un espai per compartir, per explicar i per co-crear les línies de la mobilitat del futur"
Casa Seat s'havia d'inaugurar el 23 d'abril, però no va poder
ser per la covid-19. Com ha accelerat la crisi del coronavirus la
mobilitat del futur?
La covid-19 ens ha ensenyat que estar sense mobilitat és impossible.
És un repte molt gran i moltes persones han patit en aquesta situació
amb una limitació molt forta de la mobilitat. Això té impactes grans en
l'economia, el desenvolupament personal, cultural... Hem après a fer
moltes coses online, però, al mateix temps, ha arribat un punt en què la
gent necessita tornar a mantenir trobades, a tenir esdeveniments i a
desenvolupar continguts i projectes conjuntament. De fet, la inauguració de Casa Seat va ser un dels primers
esdeveniments que es va fer de forma presencial durant la desescalada.
Vam decidir inaugurar el 16 de juny, entre la fase 2 i 3, i, a partir
d'allí, hem activat el calendari barrejant l'online amb el
semipresencial. Això ho mantindrem perquè ha estat un aprenentatge i, al
principi, no ho havíem plantejat gaire per aquí. Tenir visibilitat en
línia dels continguts de Casa Seat també és una manera de compartir i
d'aprendre i que persones que no puguin accedir físicament a un
esdeveniment aportin el seu punt de vista, continguts i preguntes.
El director de Casa Seat, Gabriele Palma, durant la conversa amb VIA Empresa | Àngel Bravo
Què els falta als governs per accelerar la indústria 4.0?
Hi ha molta sensibilitat i són molt conscients dels grans reptes que
la mobilitat representa de cara al futur. D'una banda, hi ha la
necessitat de ser més eficients i de cuidar més el medi ambient i, per
l'altra, la unitat és un factor essencial de desenvolupament i de
creixement de l'economia. Sempre haurem de trobar un equilibri entre
aquestes dues necessitats. Existeix ja aquest equilibri?
Crec que anem aprenent i que cada govern té més o menys clares
algunes prioritats. No hi ha una solució única perquè no és el mateix
organitzar una ciutat de 100.000 habitants que una de 4 milions. Són
reptes diferents i regles diferents. Ens ajudaria molt activar cada
vegada més taules de desenvolupament compartides entre les empreses i
les entitats públiques. Casa Seat també és apropar-nos a les
institucions. Com us ha afectat l'anunci del tancament de Nissan?
Ha estat una notícia molt dolenta en el sector, que és la
conseqüència d'esdeveniments històrics, i ha creat un impacte molt
negatiu a nivell laboral per al territori. Un dels grans problemes és,
en una situació de coronavirus, com podem impulsar l'ocupació i mantenir
un nivell d'estabilitat per a les persones que s'han vist amenaçades o
que han perdut el seu lloc de treball.
"No s'acabarà la mobilitat tradicional perquè la mobilitat privada és una necessitat que tindrà encara una vida molt llarga"
Poden tenir cabuda a Seat alguns dels treballadors de Nissan?
No sé quines seran les necessitats de Seat, però és evident que si té
inversions grans en el futur, serà a través de la creació d'ocupació
addicional, almenys en algunes àrees d'activitat, però no tinc
informació en aquest sentit. S'acabarà la mobilitat tradicional tal i com la coneixem?
La tecnologia sempre marca noves fronteres. Cal combinar solucions
diferents i el més eficients possibles. Jo crec que no s'acabarà la
mobilitat tradicional perquè la mobilitat privada és una necessitat que
tindrà encara una vida molt llarga, però integrada amb sistemes de
transport diferents. Seat ja no és un fabricant de cotxes, és un operador de mobilitat.
Seat ha estat el protagonista a Espanya de la mobilitat durant 70
anys i la nostra ambició és continuar sent protagonistes de la mobilitat
del futur amb totes les novetats i tecnologies del moment. Ens
interessa integrar-nos cada vegada més en la part de digitalització.
El director de Casa Seat, Gabriele Palma | Àngel Bravo
Quina relació té Seat amb el sistema emprenedor de Barcelona?
Seat és una empresa molt gran amb més de 15.000 llocs de feina
directes i més de 90.000 indirectes. Si parlem d'ecosistema d'empreses,
gràcies a tenir un R+D a Espanya, ens permet tenir una gran quantitat de
partners i proveïdors que també operen a Espanya. Parlem d'unes
1.600 empreses amb les quals treballem cada dia i que representen
gairebé el 70% de les nostres inversions en compres, que són uns 7.000
milions d'euros. Això genera moltes relacions i complicitats
econòmiques, però també de desenvolupament. Tenim grans talents i
enginyers molt qualificats. La creació de talent també s'ha vist incrementada amb la
covid-19 i hem vist la capacitat de versatilitat de Seat com els
respiradors de Protofy.
Tenir una fàbrica amb R+D ens ha permès reaccionar en temps
extremadament reduïts per crear una solució tècnica viable i que,
d'alguna forma, ha ajudat en moments de crisis.
"No existeix un altre lloc com aquest a Seat ni al món i podem ulitizar aquest aprenentatge pel que serà la mobilitat del futur"
Què representa tenir integrat a casa Seat un espai gastronòmic amb esdeveniments culturals?
Casa Seat és una gran oportunitat d'aprenentatge per a nosaltres. És
una barreja de molts continguts i és la primera vegada que tenim un
espai de marca propi i obert al públic. No existeix un altre lloc com
aquest a Seat ni al món i, a través d'això, podem aprendre molt i
ulitizar aquest aprenentatge pel que serà la mobilitat del futur. Abans parlàvem de la importància de Seat per a Barcelona i viceversa. Què representa Seat per al Barça i el Barça per a Seat?
El Barça és el nostre aliat, el nostre partner, i estem
encantats amb això. Pensem que els valors de competitivitat que comporta
un equip fort, històric i guanyador com el Barça es combinen
perfectament amb els valors que volem aportar a la marca Cupra. Ha estat
una idea excel·lent i estem molt orgullosos.
El director de Casa Seat, Gabriele Palma, durant l'entrevista amb VIA Empresa | Àngel Bravo
Com heu viscut el canvi de president en Seat?
És una cosa que sempre té impacte dins d'una empresa, però Seat té
15.000 treballadors directes i, per tant, el president és un d'ells
encara que té molta influència. Luca de Meo ha marcat algunes línies
estratègiques i de visió excel·lents que continuen actives i vives. Casa
Seat és una idea seva, però gràcies tenir a un financer com Carsten al
comandament d'una empresa en moments crítics ajuda molt, ens dóna molta
estabilitat i visió de cara al mercat a curt i llarg termini. Estem en
una situació excel·lent per a l'empresa. Mai Seat ha viscut una fase tan
positiva a nivell d'empresa com la qual estem vivint ara. ¿És un moment dolç per a la companyia?
És un moment molt crític en un mercat amb grans reptes, però Seat mai
ha tingut tant d'èxit en temps recents. Estem en les millors condicions
per gestionar i enfrontar-nos als grans canvis que estan per venir. Com s'imagina Seat d'aquí a uns anys?
La mobilitat del futur serà una combinació diferent entre mobilitat
pública, privada i compartida. Segurament, la compartida tindrà un paper
molt més gran del que tenim avui. Vull pensar que la mobilitat pública
estarà molt més integrada amb la mobilitat privada perquè ara falten
eines d'interacció suficientment àgils. A nivell de tecnologia passaran
moltes coses. Nosaltres tenim un horitzó de tecnologia que viatja a
quatre anys, el temps de desenvolupament d'un producte. Un cop el
producte entra al mercat, té una vida d'entre 8 i 10 anys. Cal pensar
que el que decidim avui tindrà impacte per als propers 15 anys.
"Els valors de competitivitat que comporta un equip fort, històric i
guanyador com el Barça es combinen perfectament amb els nostres valors"
En aquest sentit, esteu en contacte amb les administracions?
Barcelona és una ciutat que té una grandària important, alguns reptes
de configuració del territori i ha de buscar les seves solucions. És un
tema de cultura. Una de les coses que hem après amb el coronavirus és
que es pot treballar des de casa, en certa mesura, perquè no val per a
tots ni per sempre, però es pot buscar un equilibri diferent perquè els
desplaçaments siguin diferents. Això ja tindria un impacte més fort que
les mesures que nosaltres podem prendre a nivell d'infraestructures. Si
es redueix la necessitat de mobilitat, sobretot professional, ajuda molt
a pensar una arquitectura de la ciutat diferent de la qual tenim avui. Què us sembla la nova mobilitat que es perfila a Barcelona?
Barcelona està prenent decisions que estan en línia amb les
tendències futures, però el punt és si això va de la mà amb les
necessitats que la gent tindrà de cara a la mobilitat a mitjà o llarg
termini.
El director de Casa Seat, Gabriele Palma, parla de la mobilitat del futur | Àngel Bravo
Això ho consulten amb vosaltres?
Cap ens públic demana permís a una empresa. Ells coneixen
perfectament les nostres opinions i nosaltres les seves. Estem d'acord
en moltes coses i en altres no tant. Cada vegada es creen més taules de
treball. Una inversió com la que ha fet Seat es justifica en el moment
en què nosaltres mateixos tenim la confiança que els governs van en el
mateix camí. Com us influirà el Pla Renove anunciat pel Govern espanyol?
És una bona mesura, un esforç per impulsar el sector. Normalment
aquestes mesures tenen un impacte positiu perquè el valor afegit que
generen, a nivell d'entrades, impostos i riquesa que es generarà, és
superior a les inversions. Era una cosa que s'havia de fer perquè és un
sector que ha patit molt i que pot tenir un impuls bastant potent a
través del Pla Renove.
La monarquia suspèn estrepitosament a Catalunya i Euskadi, segons una enquesta
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 19 de juny de 2020
1 minut
Felip VIcelebra avui el sisè aniversari de la proclamació com a rei d’Espanya després de l’abdicació de Joan Carles I. Coincidint amb aquesta data, el portal de sondejos Electomanía ha publicat aquest divendres els resultats d'una enquesta sobre la percepció de la monarquia a Espanya.
La família reial suspèn amb un 4,8 sobre 10 a nivell
estatal, segons l'enquesta realitzada a partir d'una base prèvia de més
de 60.000 respostes i un extra de 2.000 més recollides entre el 14 i 15
de juny.
La institució encapçalada per Felip VI treu especialment mala nota a Catalunya, on la valoració es troba per sota del 3, a Euskadi, amb xifres similars, i a Navarra, amb un 3,8. La resta de regions aproven la monarquia, amb les millors xifres a Salamanca i Àvila, on treu un 6.
Les valoracions també es poden consultar municipi a municipi, a
partir d'una estimació realitzada segons l'opció electoral guanyadora i
les particularitats de votació històriques. La institució suspèn a tots
els municipis de Catalunya i a la gran majoria del País Basc. També
s'identifiquen focus antimonàrquics a les Balears, les
Canàries, Astúries i a les províncies de l'oest d'Andalusia.
El primer estudi després de l’anunci d’eleccions augura un empat entre JxCat i ERC i una forta pujada de la CUP
Es podria formar un govern independentista JxCat-ERC-CUP o un tripartit ERC-Comuns-PSC
Després de l’anunci del president de la Generalitat, Quim Torra,
de convocar eleccions quan s’aprovi el pressupost, s’ha fet pública la
primera estimació d’escons i vots sobre les eleccions al Parlament de
Catalunya, a càrrec d’Electomania.
Segons aquest estudi que es fa de manera regular d’ençà de temps, les dues principals forces en el nou parlament serien ERC i JxCat, amb 31 escons cadascú. Per la seva part, la CUP obtindria 10 escons, fet que suposaria que es mantingués la majoria independentista i es pogués formar govern.
Actualment JxCat té 34 escons, ERC 32 i la CUP en té quatre. L’estudi
d’Electomania detecta un fort augment de JxCat en relació a les dades
del mateix estudi del 30 de novembre. Concretament JxCat guanya set
escons respecte el novembre, mentre que ERC i CUP en perden tres cada
partit.
El mateix estudi en l’edició del passat octubre donava 38 diputats a
ERC, només 19 a JxCat i 13 a la CUP. En total sumaven 70 diputats, dos
menys que en l’estimació actual i la mateixa xifra que hi ha ara en el
parlament.
Segons aquest estudi, ERC, els comuns i el PSC també podrien formar govern, ja que arribarien a la majoria absoluta d’escons.
La dada més espectacular seria la caiguda de Ciutadans, que passaria
de 36 escons a només 9. En canvi, Vox entraria per primera vegada al
parlament català amb 6 escons. El PP en tindria onze i el PSC seria
tercera força amb 27. No podria haver-hi un govern unionista
PSC-PP-Vox-Ciutadans.
En vots, ERC seria la primera força, amb JxCat i PSC a molt poca distància i l’independentisme aconseguiria un 48,5% dels vots.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina. Vicent Partal
Director de VilaWeb
EL
BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS,
s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per
protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als
Presos Polítics i Exiliats, entre altres.
